Aquesta història és real, i m'ha passat a mi com us podia haver passat a vosaltres. I jo, abans d'escriure aquesta història, us he de dir una cosa: jo abans no em creia les històries d'aquest tipus.
Tot va començar en un assolellat últim dia de curs que no m'enrecordo de quin any era, però si de un fet important: el Barça acabava de guanyar la Champions. A l'escola repartien pulseres del Barça a tothom. Jo no vaig ser menys: el Barça era l'equip de moda.
Vaig posar-me aquesta pulsera durant molt de temps. Me la possava a natació, a bàsquet, al col·le...
Però a Can Barça ja se sap el que va passar. Van passar dos anys amb sequera de títols. Fins que al final de temporada 07-08 me la vaig treure i la vaig guardar en un calaix. Això la devia haver neutralitzat.
Però la setmana posterior a la victòria contra el Sporting de Gijón, tot fent neteja, vaig treure la pulsera del calaix i la vaig posar a l'escriptori. Resultats: empat contra el Betis i derrota contra l'Espanyol.
Quan Juninho Pernambucano li va fer aquell gol a Valdés, vaig anar corrents a la meva habitació i vaig deixar la pulsera a on sempre hauria d'haver estat: al calaix!
Sembla que vaig fer ben fet de tornar-la a deixar al calaix, encara que ara la he tret d'allà per fer-li una foto amb la webcam. Si el Barça no passa contra el Lió, no és culpa meva, sinó de la pulsera!
3 comentaris:
hola!!!
molt bo guillem aquesta
historia no la habia vist mai i m'a agradat
es bona i e de reconeixer que
yo tanbe la tinc i avui(dia del barça lion)tanbe la guardare
dew
XD
hola guillem molt bona la historiA
a mi tambe hem va passar algo semblant amb la pulsera de l'Eto'o.
Sempre la portava i l'Eto'o no veia mai a porta, durant els mateixos 2 anys.
Es veritat, les pulseres, guardades al calaix.
Publica un comentari a l'entrada