Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vida. Mostrar tots els missatges

dilluns, 4 de maig del 2009

DESPRÈS DEL CLÀSSIC... EUFÒRIA


A alguns segur que no els hi ha agradat la proposta de mundo deportivo de posar-mos el fons de l'escriptori amb un moment del derbi.


Aquí us deixo la del Piqué.... No us oblideu que a http://www.elmundodeportivo.es/mdweb/ext/wallpapers/wall5.jpg hi trobareu més!!!!!!



diumenge, 26 d’abril del 2009

PORCS SENGLARS


Aquest article va dedicat al Víctor, el Bryan, el Kevin i, especialment, el Jhoan. Només ells i jo sabem per què...


el porc senglar és un mamífer salvatge. És de mida mitjana, amb un cap gros i allargat, amb ulls molt petits. El coll és gruixut i les potes son molt curtes, les de davant mes llargues que les de darrera, a diferència del porc domèstic, que té més desenvolupada la part posterior del cos.



Longitud del cos: 120 cm
Longitud de la cua: 22 cm
Alçada fins a la creu: 65 cm
Pes: els mascles entre 70 i 90 kg (excepcionalment fins a 150), les femelles entre 40 i 65 kg.

El senglar és un mamífer de mida mitjana amb un cap allargat i gran, en la que hi destaquen uns ulls molt petits. El coll és ample i les potes molt curtes, això accentua la forma arrodonida de l'animal. És major l'alçada dels quarts davanters que els posteriors, a diferència del porc domèstic, que per selecció genètica ha desenvolupat més la part posterior del cos, on es localitzen les peces que arriben a un major preu al mercat de la carn.


El senglar s'adapta a tot tipus d'hàbitats sempre que disposi d'una mínima cobertura i aliments, encara que prefereix els llocs amb una vegetació alta on poder-se camuflar i abundi l'aigua per a beure i revolcar-se en el llot i fang. Els seus hàbitats predilectes son els alzinars i els macissos forestals caducifolis o mixtes, sobre tot si estan poc visitats i el seu nivell inferior es ric en matolls, esbarzers i gatosa on pugui revolcar-se en sec a recer del vent.


dilluns, 9 de març del 2009

LA PULSERA QUE DÓNA MALA SORT AL BARÇA



Aquesta història és real, i m'ha passat a mi com us podia haver passat a vosaltres. I jo, abans d'escriure aquesta història, us he de dir una cosa: jo abans no em creia les històries d'aquest tipus.

Tot va començar en un assolellat últim dia de curs que no m'enrecordo de quin any era, però si de un fet important: el Barça acabava de guanyar la Champions. A l'escola repartien pulseres del Barça a tothom. Jo no vaig ser menys: el Barça era l'equip de moda.

Vaig posar-me aquesta pulsera durant molt de temps. Me la possava a natació, a bàsquet, al col·le...
Però a Can Barça ja se sap el que va passar. Van passar dos anys amb sequera de títols. Fins que al final de temporada 07-08 me la vaig treure i la vaig guardar en un calaix. Això la devia haver neutralitzat.

Però la setmana posterior a la victòria contra el Sporting de Gijón, tot fent neteja, vaig treure la pulsera del calaix i la vaig posar a l'escriptori. Resultats: empat contra el Betis i derrota contra l'Espanyol.

Quan Juninho Pernambucano li va fer aquell gol a Valdés, vaig anar corrents a la meva habitació i vaig deixar la pulsera a on sempre hauria d'haver estat: al calaix!

Sembla que vaig fer ben fet de tornar-la a deixar al calaix, encara que ara la he tret d'allà per fer-li una foto amb la webcam. Si el Barça no passa contra el Lió, no és culpa meva, sinó de la pulsera!